LA COMPOSICIÓ

Tipus de composició

A partir d'esquemes compositius genèrics com la regla dels terços i la proporció àuria, els elements d'una composició es poden relacionar i ordenar d'infinites maneres. Una classificació senzilla de composicions es pot basar en formes i direccions bàsiques:

Composicions simètriques: basades en els eixos bàsics d'equilibri horitzontal i vertical. Transmeten sensació d'equilibri, estabilitat, regularitat, ordre, solemnitat, etc. La pintura romanica utilitzava a bastament aquest esquema per connotar l'ordre i l'estabilitat d'una societat basada en la idea de Déu com a ésser suprem.

Composicions descentrades: els elements no s'ordenen segons els eixos horitzontal-vertical. Creen una sensació de dinamisme i espontaneitat.

Composicions basades en l'horitzontal: transmeten sensació de calma i tranquil·litat.

Composicions basades en la vertical: transmeten una sensació visual de tensió i energia. La composició vertical és més habitual en elements únics que en grups d'elements.

Composicións basades en la diagonal: transmeten sensació de dinamisme, caiguda o elevació. En aquests grup es poden incloure les composicions basades en la força visual de les línies de fuga de la perspectiva.

Composicions basades en la corba: segons el tipus de corba, oberta o tancada, simple o complexa, com l'espiral, transmeten sensacions basades en el moviment, l'acolliment i la tendresa.

Composicions basades en un poligon: la forma poligonal més tensa i que més ajuda a dirigir la mirada és el triangle, ja que habitualment en un dels seus vèrtex es concentra l'atenció sobre un element important de la composició.