Barreja additiva (colors primaris llum)
Els colors primaris llum són el vermell, el verd i el blau. Aquests colors s'utilitzen sobretot en aparells que combinen la llum emesa per diferents focus lluminosos per crear la sensació de colors diversos. La mescla additiva de vermell i verd dóna groc. La barreja de verd i blau dóna tons de cian, i si es mescla vermell i blau s'obté el to magenta. La barreja en proporcions iguals de primaris additius dóna tons de gris. Quan tots tres colors estan saturats del tot, el resultat és el blanc. L'espai de color generat s'anomena RGB ("Red, green, blue", és a dir "vermell, verd i blau" en anglès).
Barreja sostractiva (Colors primaris pigment)
Els colors primaris pigment són els que provenen de la reflexió de les ones lluminoses damunt dels objectes i s'empra sobretot en pintura i en impremta, ja que en aquestes disciplines els colors generalment no s'obtenen mesclant llums sinó barrejant pigments.
En aquest cas, els primaris són el groc, el magenta i el cian. Si combinem magenta i cian, obtenim blau. De la barreja de cian i groc, en traiem el color verd. I la mescla de groc i magenta dóna vermell. Combinant-los tots tres, teòricament, s'obté el negre per suma subtractiva.
Amb tot, el negre que en teoria s'obté de la barreja dels tres primaris és costós i de qualitat dubtosa (perquè la superposició i l'opacitat mai no són perfectes). És per això que en impremta sovint s'empra un color negre addicional (veure CMYK).
Si ens fixem amb atenció en els dos cercles cromàtics observarem que els primaris llum són els secundaris pigment i que els primaris pigment són els secundaris llum.
Barreja partitiva
Aquesta barreja, es diferencia de les altres, en que el color resultant, el barreja el nostre cervell. Si mirem de prop una fotografia en color d'un diari podem veure que el que ens pareix un color pla, en realitat son punts de diferents colors. La quadricromia, o els quadres puntillistes de l'impressionisme, en serien un exemple.
Cercle de colors
Encara que els dos extrems de l'espectre visible, el vermell i el violat, són diferents en longitud d'ona, des del punt de vista visual tenen algunes similituds. Newton va proposar que la banda recta de colors espectrals es distribuïssin en una forma circular unint els extrems de l'espectre visible. Aquest va ser el primer cercle cromàtic, un intent de fixar les similituds i diferències entre els diferents matisos de color. Molts estudiosos van admetre el cercle de Newton per explicar les relacions entre els diferents colors. Els colors que estan junts corresponen a longitud d'ona similar. Si fem passar la llum blanca per un prisma, es descompon en els set colors de l'espectre visible, aquest fenomen es produeix a la natura quan els rajos de llum travessen les gotes d'aigua, actuant aquestes con un prisma i descomponen la llum, formant l'arc de Sant Martí.
El blanc i el negre no poden considerar colors i per tant no apareixen en un cercle cromàtic. El blanc és la presència de tots els colors i el negre és la seva absència total. No obstant això, el negre i el blanc al combinar formen el gris el qual també es marca en escales. Això forma un cercle propi anomenat "cercle cromàtic en escala de grisos" o "cercle de grisos".
Per a representar totes les propietats dels colors, no es suficient utilitzar un model en dos dimensions, es necessari utilitzar una figura en tres dimensions, on es puguin incloure totes les propietats con son tonalitat, saturació i lluminositat.
Colors primaris.
Des d'un punt de vista teòric un cercle cromàtic de dotze colors estaria format per els tres primaris, entre ells se situarien els tres secundaris i entre cada secundari i primari el terciari que s'origina de la seva unió. Així en activitats de síntesi additiva, es poden distribuir els tres primaris, vermell, verd i blau uniformement separats en el cercle; enmig entre cada dos primaris, el secundari que formen ells dos; entre cada primari i secundari es posaria el terciari que es origina en la seva barreja. Així tenim un cercle cromàtic de síntesi additiva de dotze colors. Es pot fer el mateix amb els tres primaris de síntesi sostractiva i arribaríem a un cercle cromàtic de síntesi sostractiva, on els colors primaris son el cian, el magenta i el groc.
COLORS PRIMARIS
COLORS SECUNDARIS
Colors secundaris.
Al mig dels tres colors primaris, tenim els tres colors secundaris, que en barreja additiva son el cian, el magenta i el groc (CMY). En la barreja sostractiva, els colors secundaris son el vermell el verd i el blau (RGB). Si ens fixem be, ens adonem que els colors primaris en la barreja additiva son els secundaris en la barreja sostractiva, i al contrari, els colors primaris en la barreja sostractiva son els secundaris en la barreja additiva.
8.8.3. Colors terciaris.
Per completar els dotze colors de la roda de color, els colors terciaris, son els que es troben situats al mig de un color primari, i el resultants de barrejar un color primari amb un color secundari adjacent.
8.8.4. Colors elementals
Els vuit colors elementals corresponen a les vuit possibilitats extremes de percepció de l'òrgan de la vista. Les possibilitats últimes de sensibilitat de color que és capaç de captar l'ull humà. Aquests resulten de les combinacions que poden realitzar els tres tipus de cons de l'ull, o el que és el mateix, les possibilitats que ofereixen de combinar els tres primaris. Aquestes vuit possibilitats són els tres colors primaris, els tres secundaris que resulten de la combinació de dos primaris, més els dos colors acromàtics, el blanc que és percebut com la combinació dels tres primaris (síntesi additiva: colors llum) i el negre és l'absència dels tres colors.
8.8.5.Colors complementaris.
En el cercle cromàtic s'anomenen colors complementaris o colors oposats als parells de colors situats diametralment oposats en la circumferència, units pel diàmetre de la mateixa. En situar junts i no barrejats colors complementaris el contrast que s'aconsegueix és màxim.
La denominació complementari depèn en gran mesura del model de cercle cromàtic empleat. Així en el sistema RGB (de l'anglès Red, Green, Blue, vermell, verd, blau), el complementari del color verd és el color magenta, el del blau és el groc i el vermell el cian. Al Model de color RYB (Red, Yellow, Blue = vermell, groc, blau) que és un model de síntesi sostractiva de color, el groc és el complementari del violeta i el taronja el complementari del blau. Avui, els científics saben que el conjunt correcte és el model CMYK, que utilitza cian en lloc del blau i magenta en lloc del vermell.
En la teoria del color es diu que dos colors es denominen complementaris si, en ser barrejats en una proporció donada el resultat de la barreja és un color neutral (gris, blanc, o negre).
8.8.6. Contrastos de color
Johannes Itten (1888-1967), pintor, pedagog artístic i mestre de la Bauhaus, va definir 7 contrastes de color al seu llibre “The Art of Color”.
8.8.7. Contrast de color en si.
Es el més simple dels set contrastes, consisteix en utilitzar un mínim de tres colors ben diferenciats, ben saturats i oposats. El contraste més fort l'aconseguim amb els tres colors primaris, el blanc i el negre. A mida que ens allunyem dels tres colors primaris, disminueix la força del contrast de colors en si.
8.8.8. Contrast de clar-fosc.
Aquest contrast consisteix en utilitzar la mateixa tonalitat de color, amb diferent lluminositat.
8.8.9. Contrast de càlid-fred.
El color més càlid es el vermell i el color més fred es el blau-verd. El groc i el taronja, vermell i violat-vermell son considerats càlids i el groc-verdòs, verd, blau i violat, son considerats colors freds. S'ha d'utilitzar un color càlid i un de fred, que tinguin el mateix valor de lluminositat. El mateix color violat, apareix com a color càlid si el contrastem amb el blau, i com a color fred si el comparem amb el vermell.
COLORS GAMMA CÀLIDA
COLORS GAMMA FREDA
8.8.10. Contrast de complementaris.
Si utilitzem dos colors oposats en la roda de color, tenim el contrast més fort de to, el contrast de complementaris. El contrast de complementaris, crea un limit vibrant entre els dos colors. En lletres, dificulta la seva lectura.
8.8.11. Contrast simultani.
Per contrast simultani, entenem l'efecte que ens produeix un color poc saturat al costat d'un color pur. El nostre ull, intenta convertir-lo en el seu complementari. Aixi, un mateix color neutre, en podem percibir diferent, en funció del color que te al seu voltant.
8.8.12. Cartes de colors.
El sistema més utilitzat a les arts gràfiques, es el sistema Pantone®., consisteix en una carta de colors normalment utilitzat en forme de tintes planes, assegura la reproducció exacta dels colors. Altres cartes de colors son Focoltone Colour System, Truemax Swatching System, RAL.
No hay comentarios:
Publicar un comentario