Teoria de gestalt

La teoria de la “gestalt”

Gràcies als sentits rebem estímuls del món exterior. Però les sensacions no són captades d'una manera neutra per les persones, sinó que són interpretades per cada un de nosaltres. Per tant, en la percepció cal considerar dos components: els sentits i la cultura o experiència personal.

Pel que fa a la influència de la cultura i l'experiència en la percepció, és prou exemplificativa l'anècdota famosa de com reaccionaven d'espantats alguns espectadors en veure la pel·lícula Arribada d'un tren a l'estació dels germans Lumière. Però els condicionaments sensorials són també fonamentals en la construcció de la percepció ja que el funcionament fisiològic dels nostres sentits fa que la percepció de la realitat i la realitat no siguin sempre la mateixa cosa.

La teoria de la gestalt és l'estudi més influent sobre la manera com els sentits, especialment la vista, construeixen i condicionen la percepció dels estímuls que rebem del món exterior.

El psicóleg Max Wertheimer (1880-1943) i els seus ajudants Wolfgang Köler (1887-1967) i Kurt Koffka (1886-1941) són els fundadors de la teoria de la gestalt teoria de la forma.

La psicologia de la gestalt considera que la tendència que tenim a percebre els objectes en configuracions o totalitats organitzatives és un fet innat a l'ésser humà i que està condicionat per la manera com funciona el nostre sistema nerviós.

El procés de la percepció tendeix a buscar l'equilibri, l'estabilitat i l'organització més completa dels estímuls que rebem.

El moviment aparent

L'any 1912, Maax Wertheimer va donar a conèixer els estudis sobre la percepció del moviment aparent. A partir d'experiments amb cinescopis va formular l'anomenat fenomen phi, segons el qual si dues línies properes entre si s'exposen alternativament a una velocitat determinada, l'observador no percebrà dues línies, sinó una de sola que es desplaça des de la primera fins a la segona.

En aquest fenomen es basa la percepció del moviment de la imatge cinematogràfica i els efectes visuals de moviment a partir de bombetes que s'encenen i s'a possible: la paguen, com les que s'utilitzen en determinats anuncis pu ,blicitaris.

Llei de pregnància

Les persones, davant d'un conjunt desorganitzat d'estímuls visuals, tendim sempre a organitzar-lo, cerquem la regularitat, la claredat, la simetria, etc., és a dir, la més gran simplicitat possible: la millor gestalt. Tendim a percebre complet tot allò que és incomplet a la realitat.

La llei de pregnància es considera la llei principal de la psicologia de la gestalt.

L'organització dels estímuls

Segons els psicòlegs de la gestalt, les persones tendim a agrupar els estímuls en formes organitzades i fàcilment recognoscibles. Com diu la llei de pregnància, tendim a percebre buscant la màxima simplicitat.

Algunes de les lleis que fan referència a l'organització i l'ordenació dels estímuls són aquestes:

La llei de proximitat: davant d'un conjunt d'estímuls semblants tendim a percebre agrupats els que estan més propers. El conjunt de línies verticals es percep abans com uns grups de parelles que no pas com un conjunt de línies.

La llei de semblança: tendim a percebre agrupades les formes semblants. El conjunt de figures es percep més fàcilment formant columnes de figures semblants que no pas files horitzontals.

Llei de tancament tendim a tancar mentalment les formes que es perceben obertes i incompletes. Aquest conjunt de formes es percep més fàcilment quan s'agrupen formant tres quadrilàters.

La llei de continuïtat: tendim a agrupar formant part d'una mateixa figura els estímuls que tenen una continuïtat de forma. Així, unim visualment els estímuls que determinen línies rectes o corbes.

La Llei de fons i figura

Edgar Rubin (1886-1951) va aportar el concepte de fons i figura. La tendència a la millor gestalt possible fa que percebem els estímuls més fàcilment recognoscibles com a figura i que considerem la resta del camp visual com a fons.

Un exemple conegut d'imatge ambigua és l'anomenada copa de Rubin.